Tratado de lectura del dialecto menorquin (1870), de Jaume Ferrer i Parpal
Aquest mes, des de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de la Real, volem destacar una obra singular de la col·lecció Les gramàtiques bilingües i trilingües, llur vinculació amb Europa. L’ensenyament a Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX que trobareu digitalitzada i disponible en línia a la Biblioteca Digital del Monestir de la Real.
Revista Lluc: de la devoció religiosa a la reflexió cultural
Per aquest mes de maig vos presentam una de les peces més rellevants de la nostra hemeroteca, la revista de divulgació Lluc. Una de les seccions més importants del conjunt documental del Monestir de la Real és la seva hemeroteca. Aquest fons el formen centenars de publicacions creades i editades a les Balears i que ha estat recopilada al nostre catàleg al llarg dels anys.
Primer número de la revista Lluch del fons d’hemeroteca.
La revista Lluch va veure la llum per primera vegada el 1921 com una iniciativa dels Missioners dels Sagrats Cors, amb una marcada vocació religiosa i espiritual, vinculada al santuari de Lluc. Durant els seus primers anys, era una publicació de caràcter pietós, escrita principalment en castellà i destinada a enfortir la devoció cristiana. Tanmateix, amb el temps, va anar integrant elements de la cultura mallorquina i catalana, fins a convertir-se en un espai fonamental per a la preservació de la identitat illenca i de la llengua pròpia, especialment durant els anys de la dictadura franquista.
Les Metamorfosis d’Ovidi amb comentaris de Raphael Regius (1497)
La peça seleccionada aquest mes pertany al fons d’incunables de la biblioteca de la Real. Es tracta de la versió revisada i comentada per Raphael Regius del llibre de Les Metamorfosis de l’autor clàssic Ovidi. L’escriptor Regius (1440-1520) fou un destacat humanista venecià, reconegut per les seves traduccions del llatí a la llengua vulgar, i per les seves aportacions als camps de l’oratòria, la retòrica i la docència (IGLESIAS MONTIEL, 2006, 123). La nostra edició fou impresa l’any 1497, i aquesta cronologia el converteix en un incunable, terme utilitzat per referir-se als llibres impresos durant el primer segle de la impremta.
La col·lecció del Die Balearen és una de les més destacades de la Biblioteca Balear del monestir de la Real. No obstant això, s’ha de matisar que l’antologia que s’hi conserva és incompleta, atès que l’original consta, en total, 7 volums i 2 separates, una dedicada a Palma, i l’altre a l’illa de Menorca. A la nostra biblioteca, conservam els volums 5, 6, 7, i les dues separates, els quals estan digitalitzats a la Biblioteca Digital de les Illes Balears.
Introduccions a la gramàtica d’Antonio de Nebrija, 1516
La portada del llibre, amb exlibris
El llibre que presentam aquest mes és un manual de gramàtica llatina, obra d’Antonio de Nebrija (1444-1522), introductor de l’humanisme renaixentista a Espanya. La seva tasca comprèn matèries tan diverses com la pedagogia, la docència, la traducció, l’estudi de la gramàtica i del lèxic o la història, a més del seu vessant com exegeta bíblic. Els orígens de la seva formació els trobam a Sevilla, la seva regió natal, tot i que, des de 1458 amplià els seus coneixements a la Universitat de Salamanca. Poc després, obtingué una beca a la Universitat de Bolonya i, a continuació, va exercir com a instructor de gramàtica llatina del nebot de l’arquebisbe de Sevilla, càrrec que li permeté ampliar el seu cercle d’influències; després de la mort del seu mecenes, tornà a Salamanca, on comença la seva prolífica trajectòria docent (REGUEIRO RODRÍGUEZ, 2022, 199-200).
Algunes de les pàgines més afectades per la censura
El llibre que presentam aquest mes és un tractat de medicina medieval que duu el nom de op[er]a nuperrime reuisa una cum ipsius vita recenter hic apposita Cuq[ue] tractatu de philosophoru lapide : additionibus marginalibus tabulaq[ue] librorum et capitulorum in hac nouissima impressione diligenter additis. L’autor és Arnau de Vilanova, metge, teòleg i ambaixador, nascut segurament a València vers el 1238. A la seva ciutat natal hauria estudiat àrab, llatí i humanitats i, després de marxar a Montpeller, obtingué el títol de Mestre de Medicina. La seva notorietat arribà al punt de ser el metge de reis, com Alfons III o Jaume II, o de papes, com Bonifaci VIII o Climent V (PARELLADA I FELIU, 1985, 221).
L’obra amb la qual inauguram la secció de “la peça del mes” de la biblioteca del monestir de la Real és important perquè és un dels dotze incunables que s’hi conserven. Es tracta de l’obra de Ramon Llull Liber de laudibus beatissime virginis Marie; Libellus de natali pueri parvuli; Clericus Remundi; Phantasticus Remundi, i, tal com indica el títol, comprèn quatre històries diferents, totes escrites en llatí i vinculades a la teologia: lloances a la Mare de Déu, el naixement de Crist i, les dues darreres, sobre el clergue Remundi.
Al llarg de l’any s’aniran incorporant nous contiguts inclosos en el projecte de digitalització del pla d’actuació 2023 de la Biblioteca del Monestir de la Real.