Celebració del Dia Internacional dels Arxius a la Universitat de les Illes Balears

El passat divendres 7 de juny va tenir lloc a la Sala de Graus de l’edifici Ramon Llull, al campus universitari, l’acte de commemoració del Dia Internacional dels Arxius, que es celebra el 9 de juny. Els orígens d’aquesta cita es deuen a la data de creació del Consell Internacional d’Arxius (ICA) l’any 1948, sota el patrocini de la UNESCO. Des de l’any 2009, institucions i entitats arxivístiques d’arreu del món s’han anat sumant a la celebració d’aquesta efemèride. Des del Servei de Documentació i Arxiu de la UIB, s’ha organitzat un esdeveniment amb el qual s’ha volgut reivindicar la importància del fons bibliogràfic i documental del monestir de la Real, que des de l’any 2023 és gestionat per la universitat gràcies a un conveni de col·laboració amb els Missioners del Sagrat Cor i el Consell de Mallorca. 

Continua llegint

Els Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria

Portada d’un dels Die Balearen

La col·lecció del Die Balearen és una de les més destacades de la Biblioteca Balear del monestir de la Real. No obstant això, s’ha de matisar que l’antologia que s’hi conserva és incompleta, atès que l’original consta, en total, 7 volums i 2 separates, una dedicada a Palma, i l’altre a l’illa de Menorca. A la nostra biblioteca, conservam els volums 5, 6, 7, i les dues separates, els quals estan digitalitzats a la Biblioteca Digital de les Illes Balears

Continua llegint

Peça del mes d’abril 

Introduccions a la gramàtica d’Antonio de Nebrija, 1516 

La portada del llibre, amb exlibris 

El llibre que presentam aquest mes és un manual de gramàtica llatina, obra d’Antonio de Nebrija (1444-1522), introductor de l’humanisme renaixentista a Espanya. La seva tasca comprèn matèries tan diverses com la pedagogia, la docència, la traducció, l’estudi de la gramàtica i del lèxic o la història, a més del seu vessant com exegeta bíblic. Els orígens de la seva formació els trobam a Sevilla, la seva regió natal, tot i que, des de 1458 amplià els seus coneixements a la Universitat de Salamanca. Poc després, obtingué una beca a la Universitat de Bolonya i, a continuació, va exercir com a instructor de gramàtica llatina del nebot de l’arquebisbe de Sevilla, càrrec que li permeté ampliar el seu cercle d’influències; després de la mort del seu mecenes, tornà a Salamanca, on comença la seva prolífica trajectòria docent (REGUEIRO RODRÍGUEZ, 2022, 199-200). 

Continua llegint

Peça del mes de març

Portada amb quatre exlibris
Algunes de les pàgines més afectades per la censura

El llibre que presentam aquest mes és un tractat de medicina medieval que duu el nom de op[er]a nuperrime reuisa una cum ipsius vita recenter hic apposita Cuq[ue] tractatu de philosophoru lapide : additionibus marginalibus tabulaq[ue] librorum et capitulorum in hac nouissima impressione diligenter additis. L’autor és Arnau de Vilanova, metge, teòleg i ambaixador, nascut segurament a València vers el 1238. A la seva ciutat natal hauria estudiat àrab, llatí i humanitats i, després de marxar a Montpeller, obtingué el títol de Mestre de Medicina. La seva notorietat arribà al punt de ser el metge de reis, com Alfons III o Jaume II, o de papes, com Bonifaci VIII o Climent V (PARELLADA I FELIU, 1985, 221). 

Continua llegint

Els exlibris de la biblioteca-arxiu del monestir de la Real

Exlibris de Jehan Petit
Exlibris de Pere d’Alcàntara Penya
Exlibris de Pere Felip Monlau
Exlibris del bisbe Pere Joan Campins

El terme ex libri s’empra per denominar aquelles marques inscrites sobre les pàgines d’un llibre per indicar, bé la possessió per part d’algú, o bé la identitat de l’impressor. Actualment, es constata certa manca d’interès en la matèria, fet que sobta en comparar-ho amb el gruix bibliogràfic que es generà cap a la primera meitat del segle XX, quan, coincidint amb les acaballes del modernisme, la investigació sobre els ex libris visqué el que podríem anomenar un moment d’esplendor. Fins i tot hi ha autors que parlen d’un abans i un després en el món dels ex libris, que es fixaria a les darreries del segle XIX, quan esclata com a gènere artístic autònom (ILLA I MUNNÉ, 2007, 12). 

Continua llegint

Peça del mes de febrer

L’incunable (1499) de Ramon Llull

L’obra amb la qual inauguram la secció de “la peça del mes” de la biblioteca del monestir de la Real és important perquè és un dels dotze incunables que s’hi conserven. Es tracta de l’obra de Ramon Llull Liber de laudibus beatissime virginis Marie; Libellus de natali pueri parvuli; Clericus Remundi; Phantasticus Remundi, i, tal com indica el títol, comprèn quatre històries diferents, totes escrites en llatí i vinculades a la teologia: lloances a la Mare de Déu, el naixement de Crist i, les dues darreres, sobre el clergue Remundi. 

Continua llegint