Peça del mes d’octubre

La Història de Mallorca de Bonaventura Serra Ferragut (1771)  

Aquest manuscrit, escrit per Bonaventura Serra i Ferragut, és una mostra inestimable dels esforços que es feren, durant la Il·lustració mallorquina, per racionalitzar i entendre el món circumdant, i en concret, per oferir una història de Mallorca prou sistematitzada i contrastada, malgrat les mancances lògiques del seu context de producció. L’autor, format a la Universitat Lul·liana, és un exemple de l’erudició il·lustrada del segle XVIII; considerat historiador, botànic i pintor, va escriure tractats de matèries diverses com medicina, història o jurisprudència. 

Continua llegint

Peça del mes de setembre

Les constitucions del monestir de Santa Margalida  

El manuscrit de les Constitucions del Monestir de Santa Margalida és una peça de primer ordre dins la col·lecció del monestir de la Real, atesa la seva antiguitat (la major part data, probablement, de l’entorn de 1320 i, així, seria un dels documents més antics conservats a la Real) i el bon estat en què es conserva. El monestir, fundat a Palma a la primera meitat del segle XIII per monges agustines i sota la protecció de la noblesa illenca –de fet, està documentada la participació de Jaume I en la fundació (PINYA FORTESA, 1953, 27)– va patir els estralls de les desamortitzacions de 1837, i poc després fou convertit en Hospital Militar (DOLÇ I DOLÇ, 1991, 191), ubicat al carrer de Sant Miquel de Palma. 

Continua llegint

Peça del mes de juliol

Les Metamorfosis d’Ovidi amb comentaris de Raphael Regius (1497)

La peça seleccionada aquest mes pertany al fons d’incunables de la biblioteca de la Real. Es tracta de la versió revisada i comentada per Raphael Regius del llibre de Les Metamorfosis de l’autor clàssic Ovidi. L’escriptor Regius (1440-1520) fou un destacat humanista venecià, reconegut per les seves traduccions del llatí a la llengua vulgar, i per les seves aportacions als camps de l’oratòria, la retòrica i la docència (IGLESIAS MONTIEL, 2006, 123). La nostra edició fou impresa l’any 1497, i aquesta cronologia el converteix en un incunable, terme utilitzat per referir-se als llibres impresos durant el primer segle de la impremta.  

Continua llegint

Peça del mes de juny 

Llibre del Consolat de Mar (1385) 

L’obra que presentam aquest mes és probablement una de les més emblemàtiques de la biblioteca de la Real, tant per la seva antiguitat com per la seva rellevància històrica: es tracta del Llibre del Consolat de Mar, un manuscrit copiat en plena Edat Mitjana, format per documents relatius a la institució del Consolat de Mallorca, per costums de les armades, ordenacions de Pere el Cerimoniós i documents del Consolat de València. El seu sorgiment s’explica en un context en què l’illa esdevé punt d’escala gairebé obligat de les principals rutes del comerç mediterrani occidental (PIÑA HOMS, 1985, 30) i, per tant, es fa necessari disposar d’un codi on es recopilin els usos i pràctiques marítimo-comercials. 

Continua llegint

Els Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria

Portada d’un dels Die Balearen

La col·lecció del Die Balearen és una de les més destacades de la Biblioteca Balear del monestir de la Real. No obstant això, s’ha de matisar que l’antologia que s’hi conserva és incompleta, atès que l’original consta, en total, 7 volums i 2 separates, una dedicada a Palma, i l’altre a l’illa de Menorca. A la nostra biblioteca, conservam els volums 5, 6, 7, i les dues separates, els quals estan digitalitzats a la Biblioteca Digital de les Illes Balears

Continua llegint

Peça del mes d’abril 

Introduccions a la gramàtica d’Antonio de Nebrija, 1516 

La portada del llibre, amb exlibris 

El llibre que presentam aquest mes és un manual de gramàtica llatina, obra d’Antonio de Nebrija (1444-1522), introductor de l’humanisme renaixentista a Espanya. La seva tasca comprèn matèries tan diverses com la pedagogia, la docència, la traducció, l’estudi de la gramàtica i del lèxic o la història, a més del seu vessant com exegeta bíblic. Els orígens de la seva formació els trobam a Sevilla, la seva regió natal, tot i que, des de 1458 amplià els seus coneixements a la Universitat de Salamanca. Poc després, obtingué una beca a la Universitat de Bolonya i, a continuació, va exercir com a instructor de gramàtica llatina del nebot de l’arquebisbe de Sevilla, càrrec que li permeté ampliar el seu cercle d’influències; després de la mort del seu mecenes, tornà a Salamanca, on comença la seva prolífica trajectòria docent (REGUEIRO RODRÍGUEZ, 2022, 199-200). 

Continua llegint

Peça del mes de març

Portada amb quatre exlibris
Algunes de les pàgines més afectades per la censura

El llibre que presentam aquest mes és un tractat de medicina medieval que duu el nom de op[er]a nuperrime reuisa una cum ipsius vita recenter hic apposita Cuq[ue] tractatu de philosophoru lapide : additionibus marginalibus tabulaq[ue] librorum et capitulorum in hac nouissima impressione diligenter additis. L’autor és Arnau de Vilanova, metge, teòleg i ambaixador, nascut segurament a València vers el 1238. A la seva ciutat natal hauria estudiat àrab, llatí i humanitats i, després de marxar a Montpeller, obtingué el títol de Mestre de Medicina. La seva notorietat arribà al punt de ser el metge de reis, com Alfons III o Jaume II, o de papes, com Bonifaci VIII o Climent V (PARELLADA I FELIU, 1985, 221). 

Continua llegint

Peça del mes de febrer

L’incunable (1499) de Ramon Llull

L’obra amb la qual inauguram la secció de “la peça del mes” de la biblioteca del monestir de la Real és important perquè és un dels dotze incunables que s’hi conserven. Es tracta de l’obra de Ramon Llull Liber de laudibus beatissime virginis Marie; Libellus de natali pueri parvuli; Clericus Remundi; Phantasticus Remundi, i, tal com indica el títol, comprèn quatre històries diferents, totes escrites en llatí i vinculades a la teologia: lloances a la Mare de Déu, el naixement de Crist i, les dues darreres, sobre el clergue Remundi. 

Continua llegint