Peça del mes d’abril 

Introduccions a la gramàtica d’Antonio de Nebrija, 1516 

La portada del llibre, amb exlibris 

El llibre que presentam aquest mes és un manual de gramàtica llatina, obra d’Antonio de Nebrija (1444-1522), introductor de l’humanisme renaixentista a Espanya. La seva tasca comprèn matèries tan diverses com la pedagogia, la docència, la traducció, l’estudi de la gramàtica i del lèxic o la història, a més del seu vessant com exegeta bíblic. Els orígens de la seva formació els trobam a Sevilla, la seva regió natal, tot i que, des de 1458 amplià els seus coneixements a la Universitat de Salamanca. Poc després, obtingué una beca a la Universitat de Bolonya i, a continuació, va exercir com a instructor de gramàtica llatina del nebot de l’arquebisbe de Sevilla, càrrec que li permeté ampliar el seu cercle d’influències; després de la mort del seu mecenes, tornà a Salamanca, on comença la seva prolífica trajectòria docent (REGUEIRO RODRÍGUEZ, 2022, 199-200). 

Continua llegint

Peça del mes de març

Portada amb quatre exlibris
Algunes de les pàgines més afectades per la censura

El llibre que presentam aquest mes és un tractat de medicina medieval que duu el nom de op[er]a nuperrime reuisa una cum ipsius vita recenter hic apposita Cuq[ue] tractatu de philosophoru lapide : additionibus marginalibus tabulaq[ue] librorum et capitulorum in hac nouissima impressione diligenter additis. L’autor és Arnau de Vilanova, metge, teòleg i ambaixador, nascut segurament a València vers el 1238. A la seva ciutat natal hauria estudiat àrab, llatí i humanitats i, després de marxar a Montpeller, obtingué el títol de Mestre de Medicina. La seva notorietat arribà al punt de ser el metge de reis, com Alfons III o Jaume II, o de papes, com Bonifaci VIII o Climent V (PARELLADA I FELIU, 1985, 221). 

Continua llegint

Els exlibris de la biblioteca-arxiu del monestir de la Real

Exlibris de Jehan Petit
Exlibris de Pere d’Alcàntara Penya
Exlibris de Pere Felip Monlau
Exlibris del bisbe Pere Joan Campins

El terme ex libri s’empra per denominar aquelles marques inscrites sobre les pàgines d’un llibre per indicar, bé la possessió per part d’algú, o bé la identitat de l’impressor. Actualment, es constata certa manca d’interès en la matèria, fet que sobta en comparar-ho amb el gruix bibliogràfic que es generà cap a la primera meitat del segle XX, quan, coincidint amb les acaballes del modernisme, la investigació sobre els ex libris visqué el que podríem anomenar un moment d’esplendor. Fins i tot hi ha autors que parlen d’un abans i un després en el món dels ex libris, que es fixaria a les darreries del segle XIX, quan esclata com a gènere artístic autònom (ILLA I MUNNÉ, 2007, 12). 

Continua llegint

Peça del mes de febrer

L’incunable (1499) de Ramon Llull

L’obra amb la qual inauguram la secció de “la peça del mes” de la biblioteca del monestir de la Real és important perquè és un dels dotze incunables que s’hi conserven. Es tracta de l’obra de Ramon Llull Liber de laudibus beatissime virginis Marie; Libellus de natali pueri parvuli; Clericus Remundi; Phantasticus Remundi, i, tal com indica el títol, comprèn quatre històries diferents, totes escrites en llatí i vinculades a la teologia: lloances a la Mare de Déu, el naixement de Crist i, les dues darreres, sobre el clergue Remundi. 

Continua llegint