Entre les seves obres més destacades, cal fer esment a les Introductiones latinae (1481), manual que aconseguí un èxit notable, fins al punt que el 1490 se li concedí el primer privilegi o exclusiva, antecedent dels actuals drets d’autor (REGUEIRO RODRÍGUEZ, 2022, 201); aquest llibre va sortir de la seva col·laboració amb la primera impremta universitària de la Península ibèrica, ubicada a Salamanca. Un altre manual rellevant de Nebrija és la Gramàtica castellana (1492), innovadora perquè fou la primera gramàtica escrita d’una llengua moderna europea (Fundación Antonio de Nebrija, [s.d.]). En definitiva, Nebrija va consagrar la seva vida a la recuperació del llatí culte, que s’estava perdent a favor de la parla vulgar, tot emprant com a vehicle de transmissió la llengua romànica, més propera al poble.
El manual que ens ocupa és, per tant, una mostra de la seva feina a favor de la gramàtica llatina: està dividit en cinc llibres breus, amb una disposició que barreja la teoria gramatical amb exercicis pràctics. És interessant observar la portada, amb un disseny d’influència renaixentista amb motius florals zoomòrfics en blanc i negre, on se’ns el presenta el títol complet de l’obra i el nom de l’autor. La darrera pàgina ens informa sobre la identitat de l’impressor, Joan Joffre, francès instal·lat a Espanya, l’any de publicació (1516), i indica que va ser revisat per les autoritats de l’època.
Pel que fa a les particularitats físiques de l’obra, presenta reparacions puntuals, segurament fetes en paral·lel a l’enquadernació holandesa a mitja pell en pergamí. Exhibeix un exlibris que indica la seva pertinença a la Biblioteca Balear dels Missioners dels Sagrats Cors, a més d’altres, escrits a mà, on s’identifica a Miquel Capó (pàg. 188) i a una persona anomenada Margalida (a la coberta). Al llarg de tot el llibre, advertim la presència d’altres anotacions a mà, en llatí i en català antic. Es tracta d’un llibre més aviat petit, amb un total de 204 pàgines.
Finalment, és important ressaltar que aquest és l’únic exemplar conservat a Espanya, la qual cosa el converteix en una obra única, dotada d’un gran valor històric. Si estau interessats a consultar-lo, es troba digitalitzat a la pàgina web de la Biblioteca Digital de les Illes Balears.
________________________________________________________________________________
Fundación Antonio de Nebrija. NEBRIJA 500. https://www.nebrija.com/vcentenarioantonionebrija/vida.php
PERONA, José, “Antonio de Nebrija y los lenguajes científicos”, Voces, núm. 5, 65-90, 1994.
REGUEIRO RODRÍGUEZ, María Luisa, “Antonio de Nebrija (1444-1522), pasión por el conocimiento”, Razón y Fe, 286 (1459), 197–208, 2022.
