Arxiu d'etiquetes: Exlibris

Peça del mes de novembre

Publicat el per

La Nomonica Practica Balear. Que enseña a delinear y trazar los relojes de sol mas principales, Geronimo Berard Solá (1779) 

Diagrama per calcular la posició del sol

Aquest tractat de gnomònica —ciència que estudia la realització de rellotges solars— convertí a Jeroni Berard i Solà en un dels gnomonistes mallorquins més destacats del segle XVIII. L’autor, nascut en el si d’una família acomodada, estudià Belles Arts i Matemàtiques a Madrid, i arribà a ser diputat del Regne de Mallorca i director de l’Escola de Dibuix de la Real Societat d’Amics del País de Mallorca (Diccionario Biográfico Electrónico). Una altra de les seves obres cabdals és Viaje a las villas de Mallorca (1789), un treball inacabat on recollí la història, geografia i art dels pobles i municipis, incorporant plànols iconogràfics (Gran Enciclopèdia de Mallorca). 

Continua llegint →

Peça del mes de juliol

Publicat el per

Les Metamorfosis d’Ovidi amb comentaris de Raphael Regius (1497)

La peça seleccionada aquest mes pertany al fons d’incunables de la biblioteca de la Real. Es tracta de la versió revisada i comentada per Raphael Regius del llibre de Les Metamorfosis de l’autor clàssic Ovidi. L’escriptor Regius (1440-1520) fou un destacat humanista venecià, reconegut per les seves traduccions del llatí a la llengua vulgar, i per les seves aportacions als camps de l’oratòria, la retòrica i la docència (IGLESIAS MONTIEL, 2006, 123). La nostra edició fou impresa l’any 1497, i aquesta cronologia el converteix en un incunable, terme utilitzat per referir-se als llibres impresos durant el primer segle de la impremta.  

Continua llegint →

Els exlibris de la biblioteca-arxiu del monestir de la Real

Publicat el per
Exlibris de Jehan Petit
Exlibris de Pere d’Alcàntara Penya
Exlibris de Pere Felip Monlau
Exlibris del bisbe Pere Joan Campins

El terme ex libri s’empra per denominar aquelles marques inscrites sobre les pàgines d’un llibre per indicar, bé la possessió per part d’algú, o bé la identitat de l’impressor. Actualment, es constata certa manca d’interès en la matèria, fet que sobta en comparar-ho amb el gruix bibliogràfic que es generà cap a la primera meitat del segle XX, quan, coincidint amb les acaballes del modernisme, la investigació sobre els ex libris visqué el que podríem anomenar un moment d’esplendor. Fins i tot hi ha autors que parlen d’un abans i un després en el món dels ex libris, que es fixaria a les darreries del segle XIX, quan esclata com a gènere artístic autònom (ILLA I MUNNÉ, 2007, 12). 

Continua llegint →