Llibre del Consolat de Mar (1385)
L’obra que presentam aquest mes és probablement una de les més emblemàtiques de la biblioteca de la Real, tant per la seva antiguitat com per la seva rellevància històrica: es tracta del Llibre del Consolat de Mar, un manuscrit copiat en plena Edat Mitjana, format per documents relatius a la institució del Consolat de Mallorca, per costums de les armades, ordenacions de Pere el Cerimoniós i documents del Consolat de València. El seu sorgiment s’explica en un context en què l’illa esdevé punt d’escala gairebé obligat de les principals rutes del comerç mediterrani occidental (PIÑA HOMS, 1985, 30) i, per tant, es fa necessari disposar d’un codi on es recopilin els usos i pràctiques marítimo-comercials.
Actualment, es coneixen tretze còpies del Llibre del Consolat, repartides entre Mallorca, Barcelona, València, París, Palerm i Cáller. Les lleis recollides en el llibre estigueren en vigor fins a finals del segle XVIII i, de fet, van tenir una major difusió temps després de la seva redacció, tal com demostren les dates tardanes de les traduccions del segle XVI a l’italià, l’anglès, el francès o l’alemany (CHINER GIMENO, 2003, 9). El que es conserva a la Real, copiat l’any 1385 per encàrrec del Consolat de Mallorca i amb afegits posteriors, va estar molt temps desaparegut, fins que el pare Gaspar Munar, fundador de la Biblioteca Balear, el va adquirir i el va incorporar a la col·lecció de la Real l’any 1961, després de ser restaurat per la Biblioteca Central de Barcelona (GARCIA i SANZ, 1968, 636).
El llibre, de pergamí manuscrit i enquadernat amb coberta de pell, consta de 227 folis i mesura 273 x 220 mm. El contingut està redactat en tres llengües: català, castellà i llatí. Pel que fa als aspectes formals, està escrit en lletra gòtica, combina tinta ferrogàl·lica amb detalls policromats en vermell i blau, i destaquen les lletres capitals ornamentades. Algunes pàgines inclouen anotacions fetes a mà, i l’estat de conservació és regular, sobretot a les pàgines del principi i del final, a causa d’una pèrdua del suport, que es va reintegrar en pergamí en la restauració dels anys seixanta.
En suma, la transcendència d’aquest manuscrit és innegable atesa l’escassetat d’exemplars conservats, i és testimoni d’una època en què Mallorca gaudia d’una posició hegemònica dins el comerç mediterrani occidental. Actualment, es pot consultar la versió digitalitzada a la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears.
______________________________________________
CHINER GIMENO, Jaime, «Del “Consolat de mar” al “Libro llamado Consulado de mar”: aproximación histórica», Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Valencia, 2003.
GARCIA i SANZ, Arcadi, «Un nuevo códice mallorquín del “Libre del Consolat de Mar”», Anuario de historia del derecho español, nº 38, 1968.
PIÑA HOMS, Roman, El Consolat de Mar. Mallorca 1326-1800, Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1985.
