Les Metamorfosis d’Ovidi amb comentaris de Raphael Regius (1497)

La peça seleccionada aquest mes pertany al fons d’incunables de la biblioteca de la Real. Es tracta de la versió revisada i comentada per Raphael Regius del llibre de Les Metamorfosis de l’autor clàssic Ovidi. L’escriptor Regius (1440-1520) fou un destacat humanista venecià, reconegut per les seves traduccions del llatí a la llengua vulgar, i per les seves aportacions als camps de l’oratòria, la retòrica i la docència (IGLESIAS MONTIEL, 2006, 123). La nostra edició fou impresa l’any 1497, i aquesta cronologia el converteix en un incunable, terme utilitzat per referir-se als llibres impresos durant el primer segle de la impremta.  

El llibre, escrit en llatí, està dividit en quinze parts, i reprodueix l’original clàssic d’Ovidi, sobre els quals l’autor incorpora comentaris i correccions. Pot entendre’s com un reflex dels coneixements que es tenien a finals del segle XV sobre literatura i mitologia clàssica, i l’objectiu seria difondre aquest saber entre els seus lectors, molts d’ells, els seus propis alumnes. A banda d’atendre el contingut en sí mateix, també es tenen en compte qüestions com la correcció lèxica, la prosòdia o la mètrica (IGLESIAS MONTIEL, 2016, 186). 

L’exemplar conservat al monestir de la Real és un dels que es varen editar l’any 1497, si bé existeixen altres versions. Una anotació a mà a la primera pàgina, signada pel pare Gaspar Munar, ens explica que va ser adquirit l’any 1961 pels Missioners dels Sagrats Cors, després d’haver format part de la col·lecció d’Antoni Villalonga i d’Antoni Mulet. El més destacat és la inclusió, al frontispici, una xilografia d’un diagrama cosmològic circular on es representen els punts cardinals, els vents, les zones climàtiques de la terra, i els solsticis i equinoccis. D’aquesta edició es conserven exemplars en vuitanta-tres biblioteques del món, tres d’elles a Espanya, a València, Salamanca i al monestir de la Real (DIEZ PLATAS, 2023, 51). 

L’enquadernació és holandesa, amb llom i puntes de pergamí. El llom llueix decorats daurats amb motius florals i sanefes. Els folis són de paper i, en les primeres pàgines, mostren injerts amb paper japonès per reforçar-les. L’estat de conservació és regular, amb taques d’humitat i brutícia de diferents tipologies, i puntuals mostres de foxing. Presenta multitud d’anotacions a mà, en diferents llengües (llatí, català i castellà), i distints ex libris, sobretot a la coberta. Destaquen les lletres capitals decorades amb motius vegetals.  

Per concloure, cal dir que és una obra de referència per entendre la sensibilitat envers el món clàssic durant el Renaixement i, en concret, la recuperació d’autors cabdals com Ovidi. A més del seu valor documental, és innegable la seva importància històrica, en tant que es tracta d’un incunable. Us convidam a conèixer-lo en més detall, mitjançant la consulta de l’exemplar digitalitzat a la Biblioteca Digital de les Illes Balears. 

______________________________________________ 

IGLESIAS MONTIEL, Rosa Maria i ÁLVAREZ MORÁN, Maria Consuelo, “Raphael Regius y su exégesis de las Metamorfosis Ovidianas”, Revista de Estudios Latinos, 6 (2006), 123-138. 

IGLESIAS MONTIEL, Rosa Maria i ÁLVAREZ MORÁN, Maria Consuelo, “Las Metamorfosis de Ovidio según Raphael Regius: algunos ejemplos”, Journal of Classical Philology, 20 (2016), 163-186. 

DIEZ PLATAS, Fátima, “Bienes raros: los incunables ilustrados de las Metamorfosis de Ovidio en las bibliotecas españolas”, Titivillus, 9 (2023), 43-54.