Amb motiu del Dia Internacional del Llibre celebrat el passat 23 d’abril, la Biblioteca de la Real ha participat en una exposició virtual organitzada per Hispana, dedicada al patrimoni bibliogràfic espanyol.
Aquesta mostra ofereix un recorregut per la riquesa bibliogràfica dels segles XIII al XX, mitjançant una acurada selecció d’obres que, pel seu valor històric, literari o cultural, formen part del llegat bibliogràfic del nostre país, i reuneix documents conservats a biblioteques, arxius i museus d’arreu de l’Estat amb la voluntat de treure a la llum i difondre el patrimoni bibliogràfic espanyol per fer-lo accessible a tothom.
Des de la Bibliotecade la Real, hem contribuït amb un exemplar singular: un manuscrit de 1779 sobre Gnomònica Pràctica Balear, obra de Gerònimo Berard i Solá. Aquest manuscrit representa un testimoni valuós del coneixement científic i tècnic del segle XVIII a les Illes Balears, concretament sobre la construcció i ús de rellotges de sol.
Provisió de Maria Cristina de Borbó – Dues Sicílies (1836)
Imatge d’una de les cares de la carta de Maria Cristina de Borbó (1806-1878)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Carta de la reina Maria Anna d’Àustria a Don Rodrigo de Borja y Llanzol, lloctinet i capità general del Regne de Mallorca (1667)
Imatge d’una de les cares de la carta de Maria Anna d’Àustria (1634-1696)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Carta de la infanta Maria d’Àustria al procurador reial de Mallorca (1554)
Imatge d’una de les cares de la carta de la infanta Maria d’Àustria (1528-1603)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Carta d’Isabel de Portugal al procurador reial de Mallorca (1530)
Imatge d’una de les cares de la carta d’Isabel de Portugal (1503-1539)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Medalla d’or per la Memòria sobre l’enderrocament de les murades de Barcelona
Retrat de Pere Felip Monlau
La peça d’aquest mes és un document de rellevància històrica, mitjançant el qual s’atorga la medalla d’or de Barcelona a la figura de Pere Felip Monlau. Aquesta distinció es basa en la seva memòria sobre l’enderrocament de les murades de la ciutat, un esdeveniment significatiu que va tenir lloc l’any 1841. En aquell moment, la ciutat de Barcelona es trobava en una etapa de transformació i modernització, i les murades, que havien estat un símbol de defensa i protecció durant les invasions corsàries, eren percebudes com un element obsolet i antihigiènic.
Amb l’acabament d’aquesta època de conflictes, les murades van començar a ser vistes com un obstacle que impedia l’expansió i el desenvolupament de la ciutat. A mesura que augmentaven les fàbriques i es desenvolupava el progrés industrial, les murades es convertien en una nosa, un focus d’insalubritat que limitava les possibilitats de creixement urbà i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. La necessitat de modernitzar la ciutat es feia cada cop més evident.
En aquest context, Monlau va dedicar temps i esforç a preparar unes memòries detallades que exposaven la necessitat de desfer-se d’aquest element de defensa. En el seu treball va argumentar els avantatges que aquesta acció comportaria, no només en termes d’higiene i salut pública, sinó també en matèria de seguretat i desenvolupament industrial. Es va fer una anàlisi exhaustiva de les condicions sanitàries de la ciutat i va destacar com les murades contribuïen a la propagació de malalties i a la creació de zones insalubres. La seva visió innovadora i el seu compromís amb el progrés de la ciutat varen ser reconeguts, i aquesta memòria fou guardonada amb la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona, un honor que reflecteix la importància del seu treball en la història de la ciutat.
A més, és interessant destacar que aquest document, que es presenta com una carta-fulletó, forma part del fons que la família Moragues-Monlau va donar al Monestir de la Real. Aquesta donació no només preserva la memòria de Monlau, sinó que també ens ofereix una finestra al passat que ens permet entendre millor els canvis socials i urbanístics que varen marcar la Barcelona del segle XIX. La importància d’aquest document radica no només en el seu contingut, sinó també en el seu valor com a testimoni d’una època de transició i renovació per a la ciutat.
El treball de Monlau no només va ser un reflex de les necessitats del moment, sinó que també va anticipar les tendències que marcarien el futur de Barcelona. La seva proposta d’enderrocar les murades va obrir la porta a una nova era de disseny urbà, on la ciutat podia expandir-se i adaptar-se a les noves realitats socials i econòmiques. Es pot consultar la versió digitalitzada a la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears.
La Nomonica Practica Balear. Que enseña a delinear y trazar los relojes de sol mas principales, Geronimo Berard Solá (1779)
Diagrama per calcular la posició del sol
Aquest tractat de gnomònica —ciència que estudia la realització de rellotges solars— convertí a Jeroni Berard i Solà en un dels gnomonistes mallorquins més destacats del segle XVIII. L’autor, nascut en el si d’una família acomodada, estudià Belles Arts i Matemàtiques a Madrid, i arribà a ser diputat del Regne de Mallorca i director de l’Escola de Dibuix de la Real Societat d’Amics del País de Mallorca (Diccionario Biográfico Electrónico). Una altra de les seves obres cabdals és Viaje a las villas de Mallorca (1789), un treball inacabat on recollí la història, geografia i art dels pobles i municipis, incorporant plànols iconogràfics (Gran Enciclopèdia de Mallorca).
Aquest mes d’octubre s’ha inaugurat una nova exposició a la biblioteca de la Real, que estarà disponible fins a finals d’any. La mostra està formada per setze documents autèntics, dictats per diferents reis de les corones de Castella i Aragó, i posteriorment d’Espanya, i comprenen un ampli ventall temporal, entre 1491 (Ferran el Catòlic) i 1930 (Alfons XIII). Les més antigues ens ofereixen una mirada als orígens del que més endavant es coneixeria com a regne d’Espanya, després de la unió de les corones de Castella i Aragó mitjançant el matrimoni entre Ferran II i Isabel I, mentre que algunes de les més recents, signades per Ferran VII, Maria Cristina o Alfons XIII, ens mostren alguns esdeveniments de la contemporaneïtat espanyola.
El manuscrit de les Constitucions del Monestir de Santa Margalida és una peça de primer ordre dins la col·lecció del monestir de la Real, atesa la seva antiguitat (la major part data, probablement, de l’entorn de 1320 i, així, seria un dels documents més antics conservats a la Real) i el bon estat en què es conserva. El monestir, fundat a Palma a la primera meitat del segle XIII per monges agustines i sota la protecció de la noblesa illenca –de fet, està documentada la participació de Jaume I en la fundació (PINYA FORTESA, 1953, 27)– va patir els estralls de les desamortitzacions de 1837, i poc després fou convertit en Hospital Militar (DOLÇ I DOLÇ, 1991, 191), ubicat al carrer de Sant Miquel de Palma.
L’obra que presentam aquest mes és probablement una de les més emblemàtiques de la biblioteca de la Real, tant per la seva antiguitat com per la seva rellevància històrica: es tracta del Llibre del Consolat de Mar, un manuscrit copiat en plena Edat Mitjana, format per documents relatius a la institució del Consolat de Mallorca, per costums de les armades, ordenacions de Pere el Cerimoniós i documents del Consolat de València. El seu sorgiment s’explica en un context en què l’illa esdevé punt d’escala gairebé obligat de les principals rutes del comerç mediterrani occidental (PIÑA HOMS, 1985, 30) i, per tant, es fa necessari disposar d’un codi on es recopilin els usos i pràctiques marítimo-comercials.
