Nuncio de Déu enviad. Proféta del Poderós, Sant Joan assistiu-nós, Siau nostron Advocat.
Per commemorar el naixement de Sant Joan Baptista, dia 24 de juny, dia del solstici d’estiu, aquest mes vos presentam una cobla dedicada a aquest Sant que va ser impresa l’any 1873 amb unes dimensions de 44 x 31,5 centímetres. Aquesta cobla, que podria ser anomenada “goig” per la seva estructura i temàtica, ens transporta a una època de devoció popular pròpia del segle XIX, essència de la qual encara perdura avui dia.
Revista Lluc: de la devoció religiosa a la reflexió cultural
Per aquest mes de maig vos presentam una de les peces més rellevants de la nostra hemeroteca, la revista de divulgació Lluc. Una de les seccions més importants del conjunt documental del Monestir de la Real és la seva hemeroteca. Aquest fons el formen centenars de publicacions creades i editades a les Balears i que ha estat recopilada al nostre catàleg al llarg dels anys.
Primer número de la revista Lluch del fons d’hemeroteca.
La revista Lluch va veure la llum per primera vegada el 1921 com una iniciativa dels Missioners dels Sagrats Cors, amb una marcada vocació religiosa i espiritual, vinculada al santuari de Lluc. Durant els seus primers anys, era una publicació de caràcter pietós, escrita principalment en castellà i destinada a enfortir la devoció cristiana. Tanmateix, amb el temps, va anar integrant elements de la cultura mallorquina i catalana, fins a convertir-se en un espai fonamental per a la preservació de la identitat illenca i de la llengua pròpia, especialment durant els anys de la dictadura franquista.
Àlbum de Mallorca dels germans Sellarés (1889-1893)
Avui vos presentam la peça del mes d’abril dedicada a l’Àlbum de Mallorca dels germans Sellarés. En aquesta ocasió hem triat un llibre d’imatges i no tant de text, però en tot cas una peça emblemàtica més de la nostra col·lecció.
Imatge general de la coberta del llibre. A la part superior dreta s’observa la imatge de la Porta de Santa Margalida, desapareguda durant l’enderrocament de les murades de Palma al segle XX. A la part inferior dreta s’observa una imatge del Gorg Blau.
L’Àlbum de Mallorca és un llibre de fulletó que es distribuí entre 1889 i 1893, format per una sèrie de 102 fototípies precedides per fulles de paper transparent amb un text descriptiu de cadascuna. L’enquadernació és original i es presenta en tapa dura coberta de pergamí amb decoracions i lletres en daurat i vermell. Aquesta presenta el segell de l’impremta de Palma “Amengual y Muntaner” on els mateixos germans Sellarés recomanaven s’enquadernés la col·lecció una vegada completada (Montaner, 1997).
Provisió de Maria Cristina de Borbó – Dues Sicílies (1836)
Imatge d’una de les cares de la carta de Maria Cristina de Borbó (1806-1878)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Carta de la reina Maria Anna d’Àustria a Don Rodrigo de Borja y Llanzol, lloctinet i capità general del Regne de Mallorca (1667)
Imatge d’una de les cares de la carta de Maria Anna d’Àustria (1634-1696)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Carta de la infanta Maria d’Àustria al procurador reial de Mallorca (1554)
Imatge d’una de les cares de la carta de la infanta Maria d’Àustria (1528-1603)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Carta d’Isabel de Portugal al procurador reial de Mallorca (1530)
Imatge d’una de les cares de la carta d’Isabel de Portugal (1503-1539)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Anunci de lectura de tesi de Fra Josep Carbonell dedicada a Fra Josep Oriol i de Tord, abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll (1781)
Imatge generalDetall del gravat d’Ignasi VallsDetall de l’escut de l’abat de Santa Maria de RipollDetall on es dedica la tesi de Fra Josep Carbonell al seu mecenes, Fra Josep Oriol i de Tord
El document que avui ens ocupa és un anunci de tesi o grau de 1781.
No es tracta d’un títol sinó d’un anunci o invitació al dia de la lectura de la tesi d’un alumne que opta a un grau acadèmic de batxiller, llicenciat o doctor. En aquest anunci s’informa de qui és l’alumne que s’examina, les conclusions de la seva tesi, els mestres que presideixen l’acte i també el mentor o mecenes a qui es dedica aquest estudi. Es determina també el dia, lloc i hora de la lectura.
Medalla d’or per la Memòria sobre l’enderrocament de les murades de Barcelona
Retrat de Pere Felip Monlau
La peça d’aquest mes és un document de rellevància històrica, mitjançant el qual s’atorga la medalla d’or de Barcelona a la figura de Pere Felip Monlau. Aquesta distinció es basa en la seva memòria sobre l’enderrocament de les murades de la ciutat, un esdeveniment significatiu que va tenir lloc l’any 1841. En aquell moment, la ciutat de Barcelona es trobava en una etapa de transformació i modernització, i les murades, que havien estat un símbol de defensa i protecció durant les invasions corsàries, eren percebudes com un element obsolet i antihigiènic.
Amb l’acabament d’aquesta època de conflictes, les murades van començar a ser vistes com un obstacle que impedia l’expansió i el desenvolupament de la ciutat. A mesura que augmentaven les fàbriques i es desenvolupava el progrés industrial, les murades es convertien en una nosa, un focus d’insalubritat que limitava les possibilitats de creixement urbà i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. La necessitat de modernitzar la ciutat es feia cada cop més evident.
En aquest context, Monlau va dedicar temps i esforç a preparar unes memòries detallades que exposaven la necessitat de desfer-se d’aquest element de defensa. En el seu treball va argumentar els avantatges que aquesta acció comportaria, no només en termes d’higiene i salut pública, sinó també en matèria de seguretat i desenvolupament industrial. Es va fer una anàlisi exhaustiva de les condicions sanitàries de la ciutat i va destacar com les murades contribuïen a la propagació de malalties i a la creació de zones insalubres. La seva visió innovadora i el seu compromís amb el progrés de la ciutat varen ser reconeguts, i aquesta memòria fou guardonada amb la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona, un honor que reflecteix la importància del seu treball en la història de la ciutat.
A més, és interessant destacar que aquest document, que es presenta com una carta-fulletó, forma part del fons que la família Moragues-Monlau va donar al Monestir de la Real. Aquesta donació no només preserva la memòria de Monlau, sinó que també ens ofereix una finestra al passat que ens permet entendre millor els canvis socials i urbanístics que varen marcar la Barcelona del segle XIX. La importància d’aquest document radica no només en el seu contingut, sinó també en el seu valor com a testimoni d’una època de transició i renovació per a la ciutat.
El treball de Monlau no només va ser un reflex de les necessitats del moment, sinó que també va anticipar les tendències que marcarien el futur de Barcelona. La seva proposta d’enderrocar les murades va obrir la porta a una nova era de disseny urbà, on la ciutat podia expandir-se i adaptar-se a les noves realitats socials i econòmiques. Es pot consultar la versió digitalitzada a la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears.
La Nomonica Practica Balear. Que enseña a delinear y trazar los relojes de sol mas principales, Geronimo Berard Solá (1779)
Diagrama per calcular la posició del sol
Aquest tractat de gnomònica —ciència que estudia la realització de rellotges solars— convertí a Jeroni Berard i Solà en un dels gnomonistes mallorquins més destacats del segle XVIII. L’autor, nascut en el si d’una família acomodada, estudià Belles Arts i Matemàtiques a Madrid, i arribà a ser diputat del Regne de Mallorca i director de l’Escola de Dibuix de la Real Societat d’Amics del País de Mallorca (Diccionario Biográfico Electrónico). Una altra de les seves obres cabdals és Viaje a las villas de Mallorca (1789), un treball inacabat on recollí la història, geografia i art dels pobles i municipis, incorporant plànols iconogràfics (Gran Enciclopèdia de Mallorca).
