Francesc Bonafè i Barceló (Biniamar, 1908-1994), membre de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, fou un destacat botànic, escriptor i folklorista. Ordenat sacerdot el 1934, es formà en ciències naturals, especialitzant-se en botànica mallorquina, arribant al cim de la seva carrera amb la publicació dels quatre volums de Flora de Mallorca (1977-81), una obra, amb més de mil fotografies, on es combinen el rigor científic amb la gràcia poètica i la sensibilitat religiosa. Com a escriptor, cal al·ludir al seu poemari Vols d’orenetes (1982), així com a la traducció que feu de Jacint Verdaguer al castellà. A banda, es dedicà a la recopilació de la cultura popular mallorquina, redactant Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (1989). La seva feina va ser guardonada amb premis com el Ciutat de Palma de les Ciències (1989) o l’Alzina del GOB (1989).