Tratado de lectura del dialecto menorquin (1870), de Jaume Ferrer i Parpal 

Aquest mes, des de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de la Real, volem destacar una obra singular de la col·lecció Les gramàtiques bilingües i trilingües, llur vinculació amb Europa. L’ensenyament a Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX que trobareu digitalitzada i disponible en línia a la Biblioteca Digital del Monestir de la Real.  

Es tracta del Tratado de lectura del dialecto menorquin, escrita pel metge i lingüista Jaume Ferrer i Parpal (1817 – 1897). Nascut a Maó el 1817, fou un metge de professió i apassionat per la llengua. A part de la seva activitat sanitària i política com a regidor de la ciutat de Maó, fou un autor polifacètic i un dels pioners en l’estudi de la varietat menorquina del català, amb una obra centrada en la codificació i descripció del seu dialecte. El seu interès per la llengua es tradueix en un conjunt de treballs de caràcter normatiu i didàctic, redactats en una ortografia de base fonètica. Aquesta obra, forma part d’un corpus més ampli, juntament amb obres com el Tratado de analogía del dialecto menorquín (1872) i el Diccionario menorquín-castellano (1883–1887). 

El Tratado de lectura del dialecto menorquin és una guia per a la lectoescriptura en menorquí i un intent de normalització ortogràfica i defensa del dialecte menorquí com a eina de comunicació pròpia i té com a objectiu principal facilitar l’aprenentatge lingüístic. Tal com expressa l’autor, l’obra vol ajudar els infants a «aprendre, per mitjà del nostre dialecte, les veus de les altres llengües i comprendre el significat precís dels discursos». Curiosament, tot i aquesta voluntat pedagògica en favor del menorquí, el text està escrit íntegrament en castellà, un fet que exemplifica la tensió lingüística de l’època. 

Entre les seves aportacions destaquen: 

• Les dificultats d’aprendre altres llengües sense materials en dialecte propi. 
• Proposa una ortografia i gramàtica pròpia del menorquí, diferent a la del català o valencià. 
• Fa especial èmfasi en l’ús correcte dels accents, vocals, lletres i sons, amb instruccions de pronunciació. 
• Defineix un abecedari menorquí de 26 lletres, amb valors fonètics concrets que reprodueixen la realitat de la parla oral.  

Aquest manual de 20 x 14 cm es presenta amb una estètica austera i funcional, pròpia dels manuals didàctics del segle XIX. Imprès a la desapareguda impremta de M. Parpal del carrer Bastió 39 de Maó, consta de 46 pàgines numerades en blanc i negre, amb una tipografia romana clàssica clara i d’una mida fàcilment llegible. El disseny general és sobri, amb una portada sense ornamentació, capçaleres simples en majúscula i una estructura interna basada en taules i quadres que organitzen sons i normes fonètiques. El marge generós i la distribució acurada dels continguts reflecteixen la seva finalitat pedagògica i pràctica. Aquesta simplicitat formal posa en relleu el caràcter d’eina educativa de l’obra, pensada per ensenyar la lectura i l’escriptura en menorquí d’una manera clara i accessible.