Les constitucions del monestir de Santa Margalida
El manuscrit de les Constitucions del Monestir de Santa Margalida és una peça de primer ordre dins la col·lecció del monestir de la Real, atesa la seva antiguitat (la major part data, probablement, de l’entorn de 1320 i, així, seria un dels documents més antics conservats a la Real) i el bon estat en què es conserva. El monestir, fundat a Palma a la primera meitat del segle XIII per monges agustines i sota la protecció de la noblesa illenca –de fet, està documentada la participació de Jaume I en la fundació (PINYA FORTESA, 1953, 27)– va patir els estralls de les desamortitzacions de 1837, i poc després fou convertit en Hospital Militar (DOLÇ I DOLÇ, 1991, 191), ubicat al carrer de Sant Miquel de Palma.
Les constitucions estan dividides en un pròleg, una primera part dedicada a la disciplina en general i a l’admissió de les novícies, una segona al codi penal, i la tercera a la jerarquia monàstica, amb 27 capítols en total. Escrites en català medieval, es basen en la Regla de Sant Agustí, a la qual afegeixen una sèrie de disposicions més concretes i pràctiques (MUNAR, 1964, 9). El pròleg indica que foren dictades per un bisbe anomenat Ramon; habitualment han estat atribuïdes al bisbe dominic Ramon de Corsavino (1318-1321), per la similitud amb les Constitucions de Sant Domènec o per la prescripció de portar com a hàbit gonella i mantell blanc, color propi de l’ordre dominicana (fol. 9 v.). No obstant això, l’única data que trobem en el còdex és de l’any 1572 (23r) –quan hi ha un canvi en les túniques que portaven les monges–, que seria un afegit posterior al còdex del segle XIV.
Pel que fa a la part material, el text presenta nombroses esmenes i tatxadures, que ens informen de l’evolució de la legislació del monestir i també dels canvis lingüístics. Ja que era un llibre pensat per ser llegit en públic sovint, les paraules arcaiques s’anaven substituint per aquelles d’ús més comú (MUNAR, 1964, 14). En el document s’hi pot distingir la mà de tres escribes diferents – a part de les anotacions al marge–: un des de la primera pàgina fins al foli 23v, un altre al 23r, i un tercer des del foli 24v fins al final. A banda, criden l’atenció les seves dimensions reduïdes (23 x 16 cm), i està escrit, fins al foli 23, en lletra gòtica a un sol cos amb 19 ratlles per pàgina. Cada secció s’inicia amb una lletra capital florejada que alterna vermell i blau i, si bé en el text predomina el color negre, s’emfatitzen alguns apartats en vermell. Amb fulls de pergamí i coberta moderna enquadernada en pell i decoracions en gofrat i daurat, presenta un bon estat de conservació general. El podem trobar digitalitzat a la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears.
______________________________________________
DOLÇ i DOLÇ, Miquel, Gran enciclopèdia de Mallorca, Vol. 15, 1991.
MUNAR, Gaspar, Libre de les Costitucions del monestir de Senta Margarida en la ciutat de Malorches, Palma, Impremta Sagrats Cors, 1964.
PINYA FORTESA, Baltasar, Monasterio de religiosas de Santa Margarita (ahora Hospital Militar), Palma, Ed. Francisco Pons, 1953.
