Ja estan disponibles dues noves dates de les visites guiades al Monestir de la Real. En aquestes visites guiades descobrireu el Monestir Santa Maria de la Real, una autèntica joia arquitectònica, patrimoni cultural, històric i artístic de les Illes Balears, i viatjareu des del segle XIII fins als nostres dies a través del recorregut per les distintes dependències del Monestir.
El recorregut acabarà a la Biblioteca i tindrà una durada aproximada d’una hora.
Durant aquest any 2025 les visites guiades es veuran afectades per les obres previstes als diferents espais del Monestir i de la Biblioteca, que tindran una durada estimada de sis mesos. Per aquest motiu no es garanteixen les visites guiades durant tot l’any i veureu que el formulari s’anirà actualitzant mensualment. Anima’t, i no et quedis sense plaça!
Podeu trobar més informació i fer la insripció aquí.
Medalla d’or per la Memòria sobre l’enderrocament de les murades de Barcelona
Retrat de Pere Felip Monlau
La peça d’aquest mes és un document de rellevància històrica, mitjançant el qual s’atorga la medalla d’or de Barcelona a la figura de Pere Felip Monlau. Aquesta distinció es basa en la seva memòria sobre l’enderrocament de les murades de la ciutat, un esdeveniment significatiu que va tenir lloc l’any 1841. En aquell moment, la ciutat de Barcelona es trobava en una etapa de transformació i modernització, i les murades, que havien estat un símbol de defensa i protecció durant les invasions corsàries, eren percebudes com un element obsolet i antihigiènic.
Amb l’acabament d’aquesta època de conflictes, les murades van començar a ser vistes com un obstacle que impedia l’expansió i el desenvolupament de la ciutat. A mesura que augmentaven les fàbriques i es desenvolupava el progrés industrial, les murades es convertien en una nosa, un focus d’insalubritat que limitava les possibilitats de creixement urbà i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. La necessitat de modernitzar la ciutat es feia cada cop més evident.
En aquest context, Monlau va dedicar temps i esforç a preparar unes memòries detallades que exposaven la necessitat de desfer-se d’aquest element de defensa. En el seu treball va argumentar els avantatges que aquesta acció comportaria, no només en termes d’higiene i salut pública, sinó també en matèria de seguretat i desenvolupament industrial. Es va fer una anàlisi exhaustiva de les condicions sanitàries de la ciutat i va destacar com les murades contribuïen a la propagació de malalties i a la creació de zones insalubres. La seva visió innovadora i el seu compromís amb el progrés de la ciutat varen ser reconeguts, i aquesta memòria fou guardonada amb la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona, un honor que reflecteix la importància del seu treball en la història de la ciutat.
A més, és interessant destacar que aquest document, que es presenta com una carta-fulletó, forma part del fons que la família Moragues-Monlau va donar al Monestir de la Real. Aquesta donació no només preserva la memòria de Monlau, sinó que també ens ofereix una finestra al passat que ens permet entendre millor els canvis socials i urbanístics que varen marcar la Barcelona del segle XIX. La importància d’aquest document radica no només en el seu contingut, sinó també en el seu valor com a testimoni d’una època de transició i renovació per a la ciutat.
El treball de Monlau no només va ser un reflex de les necessitats del moment, sinó que també va anticipar les tendències que marcarien el futur de Barcelona. La seva proposta d’enderrocar les murades va obrir la porta a una nova era de disseny urbà, on la ciutat podia expandir-se i adaptar-se a les noves realitats socials i econòmiques. Es pot consultar la versió digitalitzada a la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears.
Per necessitats del Servei, la biblioteca del Monestir de la Real romandrà tancada fins nou avís. Totes les consultes seran ateses amb cita prèvia, mitjançant correu electrònic o per telèfon.
Tlf: 610004215
Correu Electrònic: lareal@uib.cat
Gràcies per la vostra comprensió i disculpeu les molèsties
La Nomonica Practica Balear. Que enseña a delinear y trazar los relojes de sol mas principales, Geronimo Berard Solá (1779)
Diagrama per calcular la posició del sol
Aquest tractat de gnomònica —ciència que estudia la realització de rellotges solars— convertí a Jeroni Berard i Solà en un dels gnomonistes mallorquins més destacats del segle XVIII. L’autor, nascut en el si d’una família acomodada, estudià Belles Arts i Matemàtiques a Madrid, i arribà a ser diputat del Regne de Mallorca i director de l’Escola de Dibuix de la Real Societat d’Amics del País de Mallorca (Diccionario Biográfico Electrónico). Una altra de les seves obres cabdals és Viaje a las villas de Mallorca (1789), un treball inacabat on recollí la història, geografia i art dels pobles i municipis, incorporant plànols iconogràfics (Gran Enciclopèdia de Mallorca).
La Història de Mallorca de Bonaventura Serra Ferragut (1771)
Aquest manuscrit, escrit per Bonaventura Serra i Ferragut, és una mostra inestimable dels esforços que es feren, durant la Il·lustració mallorquina, per racionalitzar i entendre el món circumdant, i en concret, per oferir una història de Mallorca prou sistematitzada i contrastada, malgrat les mancances lògiques del seu context de producció. L’autor, format a la Universitat Lul·liana, és un exemple de l’erudició il·lustrada del segle XVIII; considerat historiador, botànic i pintor, va escriure tractats de matèries diverses com medicina, història o jurisprudència.
Francesc Bonafè i Barceló (Biniamar, 1908-1994), membre de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, fou un destacat botànic, escriptor i folklorista. Ordenat sacerdot el 1934, es formà en ciències naturals, especialitzant-se en botànica mallorquina, arribant al cim de la seva carrera amb la publicació dels quatre volums de Flora de Mallorca (1977-81), una obra, amb més de mil fotografies, on es combinen el rigor científic amb la gràcia poètica i la sensibilitat religiosa. Com a escriptor, cal al·ludir al seu poemari Vols d’orenetes (1982), així com a la traducció que feu de Jacint Verdaguer al castellà. A banda, es dedicà a la recopilació de la cultura popular mallorquina, redactant Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (1989). La seva feina va ser guardonada amb premis com el Ciutat de Palma de les Ciències (1989) o l’Alzina del GOB (1989).
Aquest mes d’octubre s’ha inaugurat una nova exposició a la biblioteca de la Real, que estarà disponible fins a finals d’any. La mostra està formada per setze documents autèntics, dictats per diferents reis de les corones de Castella i Aragó, i posteriorment d’Espanya, i comprenen un ampli ventall temporal, entre 1491 (Ferran el Catòlic) i 1930 (Alfons XIII). Les més antigues ens ofereixen una mirada als orígens del que més endavant es coneixeria com a regne d’Espanya, després de la unió de les corones de Castella i Aragó mitjançant el matrimoni entre Ferran II i Isabel I, mentre que algunes de les més recents, signades per Ferran VII, Maria Cristina o Alfons XIII, ens mostren alguns esdeveniments de la contemporaneïtat espanyola.
El manuscrit de les Constitucions del Monestir de Santa Margalida és una peça de primer ordre dins la col·lecció del monestir de la Real, atesa la seva antiguitat (la major part data, probablement, de l’entorn de 1320 i, així, seria un dels documents més antics conservats a la Real) i el bon estat en què es conserva. El monestir, fundat a Palma a la primera meitat del segle XIII per monges agustines i sota la protecció de la noblesa illenca –de fet, està documentada la participació de Jaume I en la fundació (PINYA FORTESA, 1953, 27)– va patir els estralls de les desamortitzacions de 1837, i poc després fou convertit en Hospital Militar (DOLÇ I DOLÇ, 1991, 191), ubicat al carrer de Sant Miquel de Palma.
Les Metamorfosis d’Ovidi amb comentaris de Raphael Regius (1497)
La peça seleccionada aquest mes pertany al fons d’incunables de la biblioteca de la Real. Es tracta de la versió revisada i comentada per Raphael Regius del llibre de Les Metamorfosis de l’autor clàssic Ovidi. L’escriptor Regius (1440-1520) fou un destacat humanista venecià, reconegut per les seves traduccions del llatí a la llengua vulgar, i per les seves aportacions als camps de l’oratòria, la retòrica i la docència (IGLESIAS MONTIEL, 2006, 123). La nostra edició fou impresa l’any 1497, i aquesta cronologia el converteix en un incunable, terme utilitzat per referir-se als llibres impresos durant el primer segle de la impremta.
