Anunci de lectura de tesi de Fra Josep Carbonell dedicada a Fra Josep Oriol i de Tord, abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll (1781)
El document que avui ens ocupa és un anunci de tesi o grau de 1781.
No es tracta d’un títol sinó d’un anunci o invitació al dia de la lectura de la tesi d’un alumne que opta a un grau acadèmic de batxiller, llicenciat o doctor. En aquest anunci s’informa de qui és l’alumne que s’examina, les conclusions de la seva tesi, els mestres que presideixen l’acte i també el mentor o mecenes a qui es dedica aquest estudi. Es determina també el dia, lloc i hora de la lectura.
En general aquests anuncis de grau són fulls de paper de format rectangular impresos per una cara, no obstant, el document que presentam aquí està imprès sobre una tela de tafetà de seda, de 76 x 56 cm. Com és ben sabut la seda ha estat sempre un material car, per tant, la tria d’aquest suport tèxtil és un signe de distinció i de luxe que es justifica per la persona a qui es dedica la tesi, el padrí (De la Maza1 (1944: 21), que en aquest cas es tracta de Josep Oriol i de Tord, abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll, un dels monestirs més importants de Catalunya. Si atenem a la tècnica aquests documents s’imprimeixen per parts. En general s’imprimeix per una banda el marc decoratiu, també anomenat orla; per l’altra la capçalera amb la imatge d’un sant o l’escut d’armes del padrí; i per últim, el text amb les conclusions de l’estudi. En la decoració d’aquests impresos acadèmics es combinen varis tipus de gravat: la calcografia per a la imatge central i el gravat amb fusta, plom o estany per a les orles (Barriocanal López, 1996: 1022).
A la imatge central d’aquest anunci de tesi veiem en primer terme dos sants vestits amb l’hàbit de l’Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius3, els quals podríem identificar pels seus atributs possiblement com a Sant Joan de Mata a l’esquerra i Fèlix de Valois a la dreta (cofundadors de l’orde). El primer porta a la mà un llibre i un barret d’estudiant com a símbols de la seva trajectòria: fou Doctor en Teologia i ensenyà a l’Escola de la Catedral de París. El segon està acompanyat per un cérvol amb la creu dels trinitaris entre les banyes, el qual remet a l’escena que varen experimentar ells dos durant una conversa en què se’ls hi va aparèixer aquest animal amb la creu blava i blanca. Aquests dos sants frares porten una església entre els dos sobre la qual veiem un àngel també amb l’hàbit trinitari i dos orants encadenats que representen els captius, tots ells envoltats per querubins (caps d’àngel alats). A dalt de tot de la imatge la representació de la Santíssima Trinitat amb Jesucrist, l’ocell i Déu pare. A baix de tot, com a colofó d’honor es troba l’escut de l’Orde. Aquest gravat es presenta signat a baix a l’esquerra per Ignasi Valls4 escultor, el qual fou gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels més actius de la ciutat, col·laborant especialment en la il·lustració d’obres d’ensenyament editades per ordes religiosos barcelonins.
A sota d’aquesta imatge hi trobem la dedicatòria al padrí o mecenes de l’estudiant “Al molt excel·lent prelat i il·lustre senyor, el senyor Fr. Josep Oriol, i de Tord. Per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica, a l’il·lustríssim abat del Reial Monestir de la Santíssima Verge Maria de Rivipullo5” (avui conegut com a Ripoll) acompanyada per l’escut de l’abat; i seguidament l’agraïment de qui presenta, a la fi, les seves tesis: “Aquestes tesis de Sagrada Teologia són un signe perpetu de l’esperit agraït … de Fra Josep Carbonell”. A baix de tot, a la dreta hi ha identificat l’impressor com a hereu de Bartholomei Girált actiu a Barcelona al segle XVIII.
Per tot el que hem anat observant fins ara podem pensar que Fra Carbonell devia pertànyer a l’Orde de la Santíssima Trinitat de Barcelona i va presentar les seves tesis sobre teologia els dies 7 i 8 a les 15 hores per als estudiants al Temple de la Congregació i dia 6 de febrer de 1781 a les 8 del matí al col·legi del mateix orde. No deixa de ser curiós que el seu padrí presidís el monestir d’un orde monàstic diferent al seu, els benedictins. Quina relació devien tenir6?
Aquesta és una de les 10 peces de la mateixa tipologia que es conserven en el Fons Gràfic de l’Arxiu de la Real, un altre exemple de la varietat de documents que hi podem trobar i la seva singularitat.
1. De la Maza, Francisco (1944), Las tesis impresas de la antigua universidad de México, México, Imprenta Universitaria
2. Barriocanal López, Yolanda (1996), El grabado compostelano del siglo XVIII, A Coruña, Fundación Pedro Barrié de la Maza.
3. Orde de caràcter mendicant, el seu objectiu primer va ser, a més de la vida evangèlica en comunitat i l’especial devoció envers la Santíssima Trinitat, l’alliberament dels cristians captius a terres musulmanes. A Mallorca tingueren l’església del Sant Esperit, que actualment és la de Sant Felip Neri a Palma.
4. Ignasi Valls | enciclopedia.cat. (s. f.). https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ignasi-valls.
5. Guifré el Pilós fundà, vers l’any 879, el Monestir de Santa Maria de Ripoll en l’aiguabarreig del Ter i del Freser. En un indret anomenat Riopullo o Rivipullo.
6. Jurídicament i des de l’espiritualitat i objectius específics, no hi havia cap relació. Hauria de ser quelcom ocasional, amistat, parentiu, etc