Provisió de Maria Cristina de Borbó – Dues Sicílies (1836)
Per a la peça del mes de març hem decidit fer una edició especial en commemoració del Dia de la Dona que se celebra cada any dia 8 de març. En aquesta ocasió hem triat no una, sinó quatre peces del nostre Arxiu i farem una publicació setmanal de cada una d’elles. Actualment estan exposades a les vitrines de la Biblioteca com a part de la nostra exposició temporal: “Les cartes reials de la Biblioteca del Monestir de la Real” disponible fins a les vacances de Pasqua. Es tracta de quatre cartes signades per quatre reines espanyoles, tres de les quals estan relacionades amb Mallorca. Tot seguit us en fem un resum d’una d’elles.
Aquí tenim una Provisió reial datada en 1836. En aquesta, la Reina Governadora d’Espanya, Maria Cristina de Borbó, reconeix la successió d’Antonio Ciriaco Belvis de Montcada i Mendoza en el títol de Marquès de Bèlgida, després de la mort del seu pare, Juan de la Cruz Belvis de Montcada. La Reina expressa la seva total confiança en ell, assegurant que el nou marquès servirà amb lleialtat i gratitud a la Corona, així com ho va fer el seu pare. A més a més, s’esmenta el pagament de drets fiscals associats a la successió i a l’expedició de la carta de successió, assenyalant que Antonio Ciriaco va rebre una concessió per a pagar en terminis una part del deute corresponent a l’herència de la seva casa noble.
Es pot consultar la versió digitalitzada a la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears (PAHIB).
Maria Cristina de Borbó – Dues Sicílies (1806-1878) va ser reina consort d’Espanya (1829-1833) com a esposa de Ferran VII i regent (1833-1840) durant la minoria d’edat d’Isabel II. Enfrontada als carlins, que defensaven Carles Maria Isidre com a rei, va intentar conciliar liberals i moderats sense èxit i va cedir la regència a Baldomero Espartero, exiliant-se el 1840.
Des de França, va conspirar contra Espartero fins que Isabel II va ser proclamada reina. En retornar a Espanya, va influir en la política de la seva filla i va fer negocis, fet que li va generar impopularitat i va provocar la seva expulsió. Va viure a França fins a la seva mort el 1878, sent enterrada a l’Escorial.